diumenge, 17 de març de 2013

Cursa de Muntanya Vall del Congost

Distància: 42.000 m.
Desnivell positiu: 3.200 m.
Temps: 6h 23m 29s.
Ritme: 9m 8s.
Posició: 100 de 404.


La Cursa de la Vall del Congost és considerada per molta gent, i ara m'hi incloc jo, de les més boniques i dures del panorama català. Una animalada que volíem tastar de primera mà.

Sortim d'Aiguafreda amb un primer objectiu important que és el Collet del Mas, km 8 i un dels punts alts de la cursa. Anem pujant per camins preciosos i hi arribem més ràpid del que m'esperava, bon senyal. Anem de baixada doncs! Hi ha trams que es pot córrer molt ràpid (faig el km 15 amb 3m 47s) i d'altres on s'ha d'anar amb compte ja que baixem per grans lloses de pedra que ja per si soles rellisquen molt i cal afegir-hi la pluja dels últims dies per tenir un terreny ideal per les patacades.

La següent pujada, el Paraíso, ens ha de portar a la carena dels Fondrats (km 19), punt d'animació dels Koala's Team (molt grans, aquesta colla no se'n perd ni una) per tornar a baixar cap al Pla dels Llobins.

Ja tenim mitja marató feta i això va per bon camí. Encarem la segona dura pujada del recorregut, que ens ha d'acabar portant al Turó de Tagamanent tot passant pel Puigagut i el Purgatori. Una noia espectadora ens avisa tot rient "Ara ve el Purgatori! Si no us heu portat bé us purgaran a tots!" Un missatge que serà ben premonitori ja que poc després m'apareixen rampes a diferents parts de les cames, a músculs que amb prou feines sabia que tenia i que molt menys en sé el seu nom. Em veig obligat a parar un parell de vegades i a continuar ben a poc a poc. Només tinc al cap arribar com sigui al Tagamanent.

Un cop allà ve una forta baixada, les rampes em desapareixen i per fi puc tornar a córrer bé.

Travessem la C-17 per un pas que hi ha sota i encarem així l'últim tram de la cursa. Els participants cada vegada estem tots més callats, tret d'un que tinc al costat que va enfangat fins les selles que va repetint que s'ho està passant genial. No sé si ho diu de debò o ho fa servir com a estratègia d'autoajuda, en qualsevol cas, aquest és l'esperit!

No havia fet mai el recorregut, però tinc interioritzat el perfil, així que em vaig repetint que només queden dues pujades importants. I la veritat és que es fan eternes. Aquí no s'abandona si no és que t'han de treure amb camilla, així que intento gaudir del paisatge ja que passem pel costat d'un penya-segat i per una zona espectacular. Superem la Trona, Valldaneu, el Grau de Tres Quarts i ara sí 3 km de baixada fins a Aiguafreda. Cursa de la Vall del Congost superada!

Ruta a Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada