dissabte, 10 de maig de 2014

Transvulcania

Distància: 73.300 m.
Desnivell positiu: 4.415 m.
Temps: 13h 14m 40s.
Ritme: 10m 50s.
Posició: 647 de 1.721.


Ens llevem a 2/4 de 2 de la matinada, anem a esmorzar amb en Jordi i en Benet, recollim el material que hem preparat unes hores abans i agafem l'autobús de l'organització a les 3 que ens porta fins al Far de Fuencaliente. Hi arribem a les 4, encara queden 2 hores per l'inici de la cursa i fa molt vent i fred. Corredores i corredors ens amunteguem als racons que trobem al voltant del far per suportar millor el vent. Passem el temps com podem fins que una estona abans de les 6 ens dirigim a la línia de sortida. Ha arribat el moment que portem mesos esperant! Encara de nit, i amb una munió de frontals encesos, comença la Transvulcania!

L'inici de la cursa és un caos. Després de donar la volta al far el camí s'estreny a una amplada d'uns 2 metres, es crea un tap i la gent intenta avançar per fora el traçat. Molta paciència que això només ha fet que començar.

El recorregut de la Transvulcania comença amb 16 km de pujada a través de diferents volcans que et porten des del nivell del mar fins a 2.000 metres d'alçada. Aquests primers km són majoritàriament per un terreny de sorra negra fina, similar a la de la platja, on els peus s'enfonsen i on costa avançar.

Al km 6 travessem el primer poble, Los Canarios. Una munió de gent ens espera a banda i banda dels carrers amb forta pujada i ja podem observar el que serà una constant al llarg de tota la cursa: la gent de l'illa anima amb un entusiasme que no havia vist mai abans. És una cosa fora mesura: no et coneixen de res i t'animen com si fossis un familiar o una amistat seva. És impressionant!

Continuem pujant. Em trobo força bé, em concentro a menjar sovint i a beure bé. En varies curses llargues he tingut problemes amb el menjar i he acabat vomitant i vull que aquest cop no em passi.

El sol surt m'entre guanyem alçada i els paisatges de La Palma apareixen amb la seva màxima esplendor. El negre de les roques i del camí contrasta amb el verd i groc de la vegetació. Els núvols queden per sota nostre i a l'horitzó del mar es poden distingir les altres illes de l'arxipèlag canari!

Després de la forta pujada inicial venen uns quants km força bons fins al 31. Em trobo bé, puc córrer còmodament sense forçar la màquina i aquest tram el gaudeixo de valent. Entremig passem per l'Àrea Recreativa del Pilar on hi ha una gentada de por animant.

Al km 31 comença una forta pujada per començar a encarar la Caldera de Taburiente. Una carena muntanyosa immensa que forma un semicercle amb una depressió central que fa que puguis veure pràcticament tota l'illa i el recorregut que queda per davant en tot moment.

Vaig pujant prou bé de forces fins que a partir de les 5h i mitja em començo a trobar malament. Penso que potser em toca tornar a menjar. Arribo a l'avituallament del km 46 mort de calor, em mullen una mica (gran tasca de voluntàries i voluntaris!) i de sobte passo a tenir fred. Aquí alguna cosa no va bé, intento menjar una mica d'entrepà però ja és massa tard, vaig cap a un racó i vomito (hauré de seguir investigant com solucionar aquest tema).

Em recupero una mica i continuo fins al Roque de los Muchachos, km 51, que amb 2.426 m d'alçada és el punt més alt de l'illa. Allà hi ha instal·lats alguns dels telescopis més importants del món: la poca contaminació lumínica de La Palma amb el fet que aquí els núvols no acostumen a superar els 2.000 m d'alçada fa d'aquest indret un lloc privilegiat per contemplar l'univers.

Arribo a aquest punt tocat de nou i veig clar que així no puc continuar. Decideixo parar l'estona que faci falta fins aconseguir menjar-me un plat de macarrons i beure aigua. Venen 20 km de baixada fins al nivell del mar i amb la calor impressionant que fa necessito hidratar-me una mica per poder seguir. M'oblido del rellotge i només pretenc acabar.

Durant la baixada tinc alts i baixos, faig 6 km lamentables arrossegant-me. Em recupero i en corro uns quants a una velocitat prou bona. Em torno a enfonsar fins al punt d'haver de parar una bona estona sota una ombra per poder beure una mica. Em torno a recuperar i puc córrer de nou l'última baixada fins al port de Tazacorte…. Més de 4 hores per fer una baixada que en els meus somnis havia previst fer amb poc més de 2…

Quin plaer més gran arribar a aquest punt. Només falten 5 km de pujada per arribar a Los Llanos de Aridane i acabar el que fa tantes hores hem començat. A pas lent però continuat vaig pujant fins a dalt. Ja només queda una llarga avinguda recta amb gent a banda i banda que t'aplaudeixen, et feliciten, et donen la mà, et toquen l'espatlla (estan bojos… però és d'agrair enormement!). Faig l'últim revolt i corro per damunt la catifa vermella fins a creuar l'arc d'arribada i reunir-me amb els companys! Aventura superada!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada