diumenge, 7 de setembre del 2014

Marató de Muntanya de Berga

Distància: 42.000 m.
Desnivell positiu: 3.000 m.
Temps: 5h 51m 45s.
Ritme: 8m 22s.
Posició: 57 de 172.


L’última vegada que vam venir a Berga, fa unes setmanes, els carrers feien olor de pólvora i gust de barreja, les músiques suraven a l’aire, les masses saltaven pels carrers i les guites empaitaven amb foc les patumaires. Són les 7 del matí, ens trobem al mateix escenari però el context és ben diferent. Comença la cursa i de seguida resseguim pistes i camins amb forta pujada. Giro el cap i veig tota la ciutat de Berga uns centenars de metres sota nostre il·luminada pels primers rajos de sol del dia que ho pinten tot de tons rojos i taronja. Portem 10 minuts de cursa i tinc la sensació que el dia ja ha valgut la pena.

Els primers km són amb pujada i em concentro a no forçar més del compte ja que queda molta cursa. Després de mitja hora aconsegueixo controlar la respiració i trobar un ritme prou còmode. Seguim així i enfilem cap a Rasos de Peguera. Ja portem 11 km i ara en venen 6 de molt còmodes amb una mica de baixada. Vaig força estona amb un grup de 4 o 5 persones i tot comentant la jugada ens anem acostant al peu de la Serra d’Ensija, amb la Gallina pelada al cap d’amunt, que se’ns presenta davant nostre com una gran paret que cal superar. Som-hi doncs!

Encara amb les forces prou senceres anem sumant metres. El camí és molt dret i a la part més alta cal utilitzar les mans en algun punt. Per fi arribem a la Gallina Pelada, un lloc privilegiat que ens permet contemplar tot el que ens envolta: el Pedraforca a tocar i la resta del Cadí-Moixeró a una banda, els Rasos a l’altra, Montserrat a la llunyania… Comencem a baixar i de seguida arribem al Refugi d’Ensija on m’hi trobo en Xevi que està amb la gent de l’avituallament, i en Jordi que m’acompanyarà un tros. Gràcies per ser-hi!

Ja estem a la meitat de la cursa, km 21, hem superat bona part del desnivell i portem 2h 55m. Seguim! Baixem per un camí bastant tècnic i ple de pedretes. Hi ha tora blava per tot arreu, una planta tant bonica com verinosa. Fins que arribem de nou a baix. Ens disposem a encara l’última pujada forta del recorregut que ens ha de portar de nou a Rasos de Peguera. Es fa realment dura, a pas lent però continuat anem avançant fins arribar a dalt. Km 28! Ens acomiadem amb en Jordi que agafarà el cotxe fins a meta i segueixo.

Fa estona que no m’acabo de trobar bé d’estómac i no m’entra gaire res de menjar i beure. Em tocarà patir. Tot i això el camí que queda per davant és prou bo. Corro bastant més lent del que aquests camins permetrien però toca tenir paciència i sobretot anar avançant. Ara que el sol ha anat pujant al cel i comença a picar de valent aprofito els avituallaments per mullar-me una mica.

Al cap d'una estona encarem una última pujadeta fins al Santuari de Queralt. Hi ha gent animant i turistes amb cara d'estar pensant "Quina gent més rara". Aquí tornem a tenir Berga als nostres peus uns centenars de metres més avall. Ara sí, només queda serrar les dents fins a recórrer els carrers que ja havíem trepitjat unes hores abans. Marató de Berga superada!

Ruta a Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada