diumenge, 8 de febrer de 2015

Bellmunt



El vent…
Pètals arran de pell
i un verd intens
que amara la tarda de llum
clara i tendríssima.
I el formigueig del temps
entre els dits.
Inquietud del no-res
i de tantes paraules
dites i escoltades.
I un sobtat silenci
que eixorda. Massa
quieta la tarda. Massa
intens aquest viure
entre les coses inertes.
I, encara, tantes mans crispades
en el fons dilatat dels capvespres.

El blat del temps - Montserrat Abelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada