diumenge, 22 de març de 2015

Cursa de Muntanya Vall del Congost

Distància: 42.000 m.
Desnivell positiu: 3.100 m.
Temps: 5h 34m 58s.
Ritme: 7m 59s.
Posició: 55 de 414.


La Cursa de Muntanya Vall del Congost ja s'ha convertit en una cita anual obligada. La cursa és espectacular i a més per distància, desnivell i època de l'any en què se celebra és perfecte per preparar les properes curses que vindran a la primavera (Pels Camins dels Matxos d'aquí a 4 setmanes!!).

Comencem la cursa i surto intentant no forçar més del compte i regulant-me. A les baixades sóc un autèntic drama, m'avança gent per totes bandes. El Congost té baixades amb lloses molt llises de pedra que ja rellisquen molt de per sí, i la pluja dels últims dies ha deixat el terreny prou complicat. Vaig amb por de no caure per l'operació de l'espatlla del desembre i paradoxalment com més por tens més perill hi ha de fer-te mal, així que baixo com puc.

Anem enfilant cap al Collet de la Fontal (km 10) per completar la primera pujada de la cursa. Tinc un noi a prop que fa uns crits i uns esbufecs molt sorollosos, una cosa fora del normal i que em posa dels nervis, així que miro de deixar-lo enrere! Anem fent camí fins al km 20, on ens espera en Marc que ens va seguint per donar-nos un cop de mà, aprofito per donar-li roba que em sobra, i de pas m'informa de com els va a en Jordi i en Benet!

Enfilem cap al Purgatori que ens ha d'acabar portant al Turó de Tagamanent. La cursa s'ha anat estirant, ja no hi ha el caos del principi i cada vegada la gaudeixo més. M'esforço a menjar molt sovint, a beure bé i a aprofitar tots els avituallaments. No porto cap gel ja que aquesta vegada vull intentar de menjar només coses sòlides que crec que se'm posen millor.

Arribem al Turó de Tagamanent (km 27) on hi ha una forta cridòria i gent animant! Moltes gràcies!! Tinc al cap alguns temps de pas respecte l'any passat i fa estona que vaig comprovant que vaig entre 5 i 7 minuts més lent. Això no em preocupa gaire ja que a partir del km 30 l'any passat vaig rebentar i estic molt mentalitzat de fer molt millor aquesta última part.

Baixem cap a la carretera i travesso el riu (km 32) amb 4 hores exactes. Sé que si puc mantenir el ritme em queda 1h i mitja de cursa més o menys, així que mans a la feina! Troto tant com puc i miro de caminar ràpid a les pujades on no em val la pena córrer. Vaig passant en millors condicions per camins que l'any passat estava mig mort de pena i això reconforta!

Després d'arribar dalt a la Trona i de fer una penúltima baixada, ja només queda tornar a pujar uns 400 m de desnivell als Cingles de Bertí (tram que han afegit respecte l'any passat) i els últims 4 km finals de baixada fins a meta. Em noto amb forces per encarar aquest últim tram i el gaudeixo de valent apretant per avançar algun corredor abans de tornar a recórrer els carrers de Aiguafreda!

Ens retrobem amb els companys per obrir cava per celebrar el 1r aniversari dels Apòstols de Bacus! Aquest any més i millor!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada