Ascens al Canigó des de Cortalets i transport de la Flama a Manlleu corrent per relleus.
Quan alguns membres del Grup Excursionista de Manlleu (GEM) ens van proposar anar a buscar la flama del Canigó al cim d'aquesta emblemàtica muntanya del nostre país i portar-la fins a Manlleu corrent per relleus, la idea ens va sembla molt original. Això no obstant poc ens pensàvem que fer una ruta com aquesta seria tan gratificant.
Es podria ben dir que vam anar contracorrent tot el dia, i en cap cas això és una cosa negativa a destacar. El dimecres 22 de juny al vespre vam fer l'ascens al cim des de Cortalets una mica més tard que la gran majoria de gent, cosa que ens va fer perdre l'encesa de la foguera però que en canvi ens va regalar una impressionant vista del camí del Canigó amb centenars de llums provinents de frontals i petits focs que baixaven resseguint tot el camí de la muntanya ja en la foscor de la nit.
Un cop d'alt, vam coincidir amb bones amistats que també havien pujat per la diada i vam encendre amb el foc de la foguera els dos "quinquers" que portaríem fins a Manlleu. Especialment emotiu i emocionant va ser el moment de cantar el "Torna, Torna Serrallonga" al costat del foc i amb els trons de fons que cada vegada eren més amenaçadors.
Tres companys del grup van baixar per Marialles per avançar kms i la resta vam desfer el camí a Cortalets amb l'objectiu d'anar-los a rebre amb la furgoneta uns quants kms més avall. La boira, els trons i la pluja freda ens van fer afanyar tot i que no vam poder evitar quedar ben amarats.
Trobar els companys que havien avançat amb el foc va ser molt més llarg del que prevèiem i no va ser fins a trenc d'alba que tots ens vam tornar a retrobar. Uns quants kms prop de Prats de Molló van aparèixer completament xops pels ruixats que havia fet durant la nit!
A partir d'aquí tot va anar com una seda, i amb torns d'una hora al principi i d'estones més curtes al final, d'un en un o en petits grups corrent, els pobles es van anar succeint ràpidament: primer Prats de Molló i després de la llarga carretera que passa per coll d'Ares, Molló. On vam fer un reconfortant esmorzar. Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Montesquiu i Sant Quirze.
A Bajalou, com que havíem avançat molt més ràpid del previst, ens vam entaular i després d'un bon dinar de paella (un clàssic dels dijous) va tocar una merescuda migdiada ja que encara no havíem aclucat els ulls.
Especialment bonic va ser el camí de Torelló a Manlleu, on amb tota la calma del món vam anar avançant corrent pel voral de la carretera mentre els conductors que veien que portàvem la flama ens encoratjaven fent sonar els clàxons dels seus vehicles. Vam fer uns últims revolts i varem entrar a Manlleu!
La Flama ja havia arribat per celebrar el Sant Joan, la Diada Nacional del Països Catalans. Ho havíem aconseguit!
dimecres, 22 de juny del 2011
La Flama: Canigó - Manlleu
diumenge, 5 de juny del 2011
Cursa 3 Comarques d'Alpens
Distància: 26.500 m.
Desnivell positiu: 1.060 m.
Temps: 2h 40m 58s.
Ritme: 6m 04s.
Posició: 47 de 181.
Desnivell positiu: 1.060 m.
Temps: 2h 40m 58s.
Ritme: 6m 04s.
Posició: 47 de 181.
Foto: Anna Montanya |
Al petit poble d'Alpens, en ple Lluçanès, des de fa 22 anys s'hi organitza una bonica cursa de muntanya. Es tracta d'un recorregut de 26 km i mig en un terreny de muntanya amb desnivell que combina corriols amb alguns trams de pista on es pot córrer força còmodament. Transcorre al limit d'Osona, el Berguedà i el Ripollès, i permet veure grans paisatges d'aquesta zona del país.
Algun amic ja l'havia fet en edicions anteriors i enguany no hem dubtat en apuntar-nos-hi també. Les fortes pluges del dia anterior han malmès molt els camins, i el fang i la boira han estat presents en molts punts del recorregut dificultant així el pas. Això no obstant, gran part dels poc més de 300 habitants del poble s'han bolcat en l'excel·lent organització d'aquesta cursa que de ben segur repetirem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)