Distància: 85.500 m.
Desnivell acumulat: 5.980 m.
Temps: 12h 28m 19s.
Ritme: 8m 45s.
Posició: 102 de 2534.
"Les ultramaratons són concursos de menjar i beure amb una mica d'exercici i paisatge pel mig."
Espero que arribin les 17:09 a l'ombra, descansant sota un arbre, al peu del Matagalls. Em diverteixo observant els altres participants: n'hi ha que revisen el material, d'altres s'emboliquen els turmells i n'hi ha que escalfen com si es tractés d'una cursa de 5 km.
Arriba el nostre minut i engeguem, 85,5 km més enllà queda Montserrat, la muntanya màgica. Surto molt pendent de la respiració, aquests primers km tinc la intenció d'anar tant ràpid com pugui mentre no hagi de forçar la respiració.
7 km còmodes i uns 10 de baixada fins a Aiguafreda. Seguim cap a Sant Martí de Centelles on hi ha el primer avituallament i pujada amunt cap al Pla de la Garga. Noto que suo molt, però no li dono importància, paciència i amunt caminant ràpid.
Els camins i paisatges van avançant i la posta de sol (igual que l'any passat) és un dels moments especials del dia, m'enganxa a la sortida d'una zona d'arbres i les siluetes fosques dels corredors contrasten amb el cel ataronjat. Una imatge preciosa.
Arribo al Coll de Poses (32,8 km) completament xop de suor, i tinc força fred. Alguna cosa no acaba d'anar bé. Em canvio la samarreta i em poso la que ens han donat aquesta edició.
Continuo ja de nit cap al Coll de Matafaluga (km 37), bec un got d'aigua i automàticament he de vomitar. Queden 50 km, tot un món, quin desastre! Sorprenentment al cap de poc deixo de suar i de tenir fred. Així que ho aprofito i corro de nou una bona estona.
Sempre que faig una cursa llarga, em fixo en el moment exacte de superar els 42 km i 195 m. És la línia simbòlica que dóna pas al terreny de les ultramaratons. La creuo amb 4h 51m. Seguim!
Arribo a Sant Llorenç Savall i quan em pensava que m'havia refet, de cop em torno a trobar malament, vomito per segona vegada. M'assec al terra uns minuts abans de continuar caminant a poc a poc. Truco a la meva germana (ella i les seves amigues m'esperen a Montserrat) per avisar que la cosa va per llarg.
Comparteixo un parell de km amb en Josep, un senyor de 62 anys de Terrassa que és la 17a vegada que fa la Matagalls - Montserrat, que fa 15 dies va acabar la Ultra-Trail du Mont-Blanc (168 km) i la setmana passada els Carros de Foc! Li explico les meves penes i escolto atentament els seus consells fins que ens acomiadem i em disposo a trotar de nou.
Em marco objectius molt a curt termini: arribar al Control del km 52, al capdamunt de la pujada al 60, al següent avituallament... fins que poc a poc puc tornar a beure i menjar alguna cosa. L'efecte és quasi instantani: puc tornar a córrer! Deixo de sentir-me un fracassat. Tinc apuntats els temps de pas de l'any anterior i comprovo que vaig 1 hora més lent. Em plantejo quan temps em puc retallar a mi mateix. I això em serveix de motivació.
Després de molta estona torno a avançar gent (quina sensació més agradable) i així arribo a Monistrol. Porto 80 km mentalitzant-me per la última pujada que queda, així que ara no quedarem malament. 4 km i això s'haurà acabat. A pas controlat però sense parar, amunt, amunt, fins a arribar als últims graons, que pujo corrent de dos, i que condueixen al Monestir. Trepitjo la catifa vermella i per fi escolto el reconfortant "piiip" del xip que em diu que ho he aconseguit.
Ruta a Wikiloc
