Pels Camins dels Matxos

Distància: 62.820 m.

Desnivell acumulat: 6.360 m.
Temps: 8h 1m.
Ritme: 7m 39s.
Posició: 22 de 282.

Bellmunt, Puigsacalm, Cabrera… els llocs on ens agrada anar tot sovint per un dia són irreconeixibles i la cursa dels Matxos els dona una dimensió i ambient únics. Després d'haver-la fet els dos darrers anys, aquesta vegada tinc molt interioritzat el recorregut que ens espera, i tot i la incertesa inherent a qualsevol cursa una mica llarga, això dóna una certa confiança. Avui juguem a casa.

Sortim encara de fosc i enfilem camí a Bellmunt passant per una petita variant que han incorporat aquest any al recorregut. Un camí que desconeixíem, molt dret i amb vistes espectaculars que ens coincideix amb les primeres clarors del dia. Caldrà passar-hi més sovint!

Passem per Bellmunt amb els nervis ja més calmats. Baixem cap al Salt del Molí i amb 2 hores justes arribo a la Salgueda on ens esperen uns 15m de pujada per anar encarant mica en mica direcció al Puigsacalm. Fa un dia perfecte!

Al Puigsacalm hi ha un tram on pugem i baixem pel mateix camí. És l'únic punt de la cursa, on ens creuem amb els que van més endavant que nosaltres i on podem saludar i fer quatre crits d'ànims als que tenim uns minuts darrera nostre, la veritat és que té la seva gràcia!

Baixem pel Tosell amb els 5 sentits posats al terreny ja que és el punt més tècnic de la cursa, i avall cap al Prat de la Vola gaudint molt de la baixada i de poder agafar una mica de velocitat! Allà es fa un bucle de pujada i baixada a Cabrera per tornar al mateix lloc. Les escales de Cabrera sempre semblen més altes el dia dels Matxos i tinc un noi darrera que va repetint en veu alta: "Això no acabarà bé, això no acabarà bé!". Espero que se'n sortís! A dalt el Santuari saludem a amics que ens hi esperen i baixem altre vegada.

Arribem així al Prat de la Vola per segon cop (km 42) i ens hi trobem una cridòria i ambient espectacular. D'on ha sortit tota aquesta gent?! Ens fem pas entre la multitud i arrenquem de nou. Porto 5 hores justes (una hora menys que l'any anterior) i queden els últims 21 km. Els de debò. Els que et posen a lloc sense cap pietat s'hi has apretat massa.

Vaig molta estona sol. Esperant que arribi la pujada de Collsaplana amb la que tinc una relació d'amor-odi important. Una pujada tota de pedra que coincideix sempre amb les hores de més sol i que no s'acaba mai. Només faltaria, per arrodonir-ho, algunes aus depredadores volant amb cercle damunt nostre esperant alguna víctima que no superi la pujada...

Els km van passant i ens anem apropant cada vegada més a Bellmunt on a mitja carretera hi tenim l'últim avituallament! Aquest any, el tram final passa pel Castell dels Moros, el camí és molt guapo, però les forces a les pujades ja estan sota mínims. Ja només queden uns últims km per exprimir les últimes energies i arribar de nou a la Plaça de la Sardana de Torelló!

8 hores i 1 minut després ha arribat l'imprescindible moment de comentar la jugada amb els amics. Entre tapes i cerveses, entre anècdotes i rialles!

Vídeo d'en Dani Piedrafita!
Ruta a Wikiloc