Desnivell positiu: 2.700 m.
Temps: 5h 46m.
Ritme: 8m 14s.
Posició: 114 de 652.
 |
| Foto: Marc P. G. |
"Fes-te amic del dolor i mai correràs sol!" Ken Chouber, creador de la Leadville Trail 100
Tenia ganes d'arribar bé a aquesta cursa, però després d'una setmana parat per dolor al turmell esquerra, arribo a la Marató del Montseny amb molts dubtes i les expectatives molt baixes.
Comença la cursa i sortim de Sant Esteve de Palautordera. Faig els primers metres pendent del turmell i sorprenentment no em fa mal. Posar-los a una galleda amb gel vàries vegades el dia anterior deu haver fet efecte!
Corro un parell de km amb en Benet, però de seguida veig que aquest no és el meu ritme, no em noto fresc i em sento cansat des de bon principi i alenteixo el pas. Els primers km se'm fan durs i no és fins el 7 o el 8 que em vaig trobant més còmode i aconsegueixo mantenir un ritme regular. Arribem així al km 17. Aquí ens esperen 800 m de desnivell positiu en només 3 km per arribar al cim del Matagalls.
La pujada és dura, però fa un dia preciós, el cel és transparent i les vistes són espectaculars a mesura que anem guanyant alçada. M'obligo a mi mateix a apartar la vista del terra de tant en tant per observar el que ens envolta. Es poden distingir tots els colors de la tardor al paisatge.
Arribem al Matagalls i sense treva baixem direcció a Sant Marçal. Em conec molt bé aquest tram i el gaudeixo de valent. Em distrec comptant els corredors i corredores que puc avançar. 13 en total. A baix ens hi espera un bon avituallament, molt ambient i diversos amics de Manlleu que han vingut a seguir la cursa, sempre s'agraeix!
El camí fins les Agudes és un martiri. Em vaig repetint que és la última pujada important que queda, però no s'acaba mai. Durant una bona estona sento crits a la llunyania que van en augment. O bé es tracta d'algun corredor que ja delira o hi ha gent animant fortament. Al final resulta ser la segona opció, quin show que tenen muntat. Gràcies companys!
Un cop a dalt, ja queda poc per arribar al Turó de l'Home, sostre de la cursa. M'hi trobo el Koala (els Koala's Team porten l'avituallament) i tenim la següent conversa:
- Estic rebentat.
- No serà tant. Encara se t'entén quan parles.
Amb aquestes particulars paraules d'ànims em disposo a iniciar els 13 km i 1.500 m de baixada que queden fins a meta. Faig els primers km força ràpid, però vaig clarament a menys. A falta de 6 km em quedo sense forces. Faig una mica de llàstima. Camino uns minuts, em menjo mig gel (fa estona que no m'entra res), alguns glops d'aigua i poc a poc puc tornar a córrer. Vaig descomptant un a un els km que queden fins a creuar de nou l'arc que fa unes hores havíem deixar enrere!
Una nova marató de muntanya superada (molt ben organitzada) en un dia magnífic! A pensar en propers reptes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada