Distància: 42.000 m.
Desnivell positiu: 3.000 m.
Temps: 5h 32m 26s.
Ritme: 7m 55s.
Posició: 147 de 443.
Són les 7 del matí, el carrer on hi ha l'arc de sortida està ple de gom a gom i s'intueix el dia clar i transparent que ens espera per davant. Sortim estrenant les samarretes dels Apòstols de Bacus. Som-hi!
Faig els primers km a ritme alegre però controlant no forçar, intentant córrer còmode tant com puc i caminar ràpid a les pujades més pronunciades. Ens anem enfilant i de seguida arribem al Collet de la Font (km 10) i primer "cim" de la cursa. Avituallament i baixada avall controlant les ganes d'agafar més velocitat del compte.
Passem la Codina, el Paraiso i el Pla dels Llobins. Aquest tram està ple de lloses llises de pedra, l'any passat molles eren molt perilloses però avui no presenten gaire dificultat.
Anem avançant fins que arribem al km 20, pràcticament la meitat de la cursa, on a l'avituallament ens hi espera en Marc Prat que ens fa d'assistència i que em diu que en Vera està a 10 minuts i en Benet a 5.
Aquí ens esperen 2 fortes pujades (el Puigagut i el Purgatori) que han de culminar al Turó de Tagamanent. Vaig força estona amb diferents persones, establint conversa ara amb l'un, ara amb l'altre i tornant-nos a davant i així anem pujant el Purgatori. Em noto molt més valent i animat que l'any passat (que en aquest punt estava agonitzant al costat d'un camí degut a rampes a les cames).
Arribem a dalt i veig que en Benet està a molt a prop. L'atrapo just abans del Turó (km 27), intercanviem un parell de frases i se'm torna a escapar. Em començo a notar una mica buit i decideixo no forçar a la baixada. És un descens bonic però una mica incòmode de córrer. Arribo a la carretera de la C17 (km 32) que travessem per un túnel.
10 km i això s'haurà acabat. Després de travessar el riu, on hi ha una bona munió de gent pendent de veure alguna caiguda o altre, ens espera una última pujada de 500 metres positius. M'enganxa amb l'hora de més calor, ara sí que ja em noto buit del tot, necessito beure i menjar, no m'entra res. no tiro...
Amb curses d'aquest estil, quan estàs bé, pots arribar a estar molta estona sense trobar gairebé ningú, sembla que vagis sol, ara bé quan abaixes una mica el ritme, et comença a passar gent continuament i exactament això és el que em passa en aquest punt. A un pas lamentable vaig pujant l'última pujada fins arribar a la Trona. Miro a la llunyania per damunt dels cingles i veig el Turó de Tagamanent i les valls i boscos que hem travessat fa unes hores, és una imatge brutal.
Em poso a trotar a un ritme molt lent pels Cingles de Bertí i m'esforço per no caminar. De sobte reconec el trencant on inicia l'últim descens fins a Aiguafreda. Durant els 3 últims km de baixada és bonic veure els canvis en el tipus de roques i vegetació a mesura que perdem alçada (travessem unes dunes de sorra vermella molt ben parides) i arribo per fi a Aiguafreda, on després d'endinsar-me al poble puc creuar la línia de meta amb 5h 32m i retrobar-me amb els companys! Un gran dia per recordar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada