En una taverna del casc antic del poble,
veiem passar la nit entre les dents del Pedraforca.
La vida és un glop i, com el te, pot semblar amarg.
Avui bevem a poc a poc, no ens ofeguen els anys.
Somriu, que estem vius! I ajuda'm a mirar,
a entendre aquest món, que no em vull sentir estrany.
Vull desprendre'm de tot, carregar al meu llom
allò que no pesa, les idees, i els detalls.
Cesk Freixas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada