Em manques en aquests dies de roig a l'espatlla,
i escric per tenir-te a la vora,
com un foc d'hivern,
o una terrassa d'estiu.
No dic res d'aquest país llarg,
que ens ha apropat
i, tossut, ens allunya.
És el nostre part,
terra de motius
cisellada de ferides.
Dic les maleïdes hores de frontera imposada.
Dic les barreres
de les mateixes carreteres mal asfaltades.
Dic, sobretot, l'horta i el secà,
l'olivera i la vinya.
Dic, més que res,
el teu nom,
el llimoner
i la vida.
Cesk Freixas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada