Ulldeter - Roda de Ter.
Distància: 110.000 m.
Desnivell: +1.747 m, -3.387 m.
Temps: 13h 29m.
Ritme: 7m 22s.
Posició: 3 de 52 (arribats).
Pugem fins al Refugi d'Ulldeter a peu i cauen algunes gotes. Allà ens trobem amb molts amics de Manlleu i d'altres pobles i entre broma i broma veiem que tothom té dubtes de fins a on podrà arribar o de si serem capaços de superar els 110 intimidadors km que tenim davant. Només hi ha una manera de saber-ho!
Després d'una explicació per part d'en Santi, principal organitzador d'aquesta 1a Marxa cap a la Independència, comencem a córrer camí avall fins a Setcases. Allà comença un tram fort de pujada que fem caminant a pas lleuger per tornar a baixar després fins a Vilallonga de Ter.
Venen forces km amb poc desnivell i que per tant es pot córrer força. Els fem a ritme alegre i jo, tot i que estic aguantant bé, no puc deixar d'estar una mica preocupat ja que crec que estem anant massa ràpid i la rebentada pot ser històrica. Tot i així, deixar en Benet i en Pep, el grup amb el que vaig, tampoc sembla bona idea. Així que gas.
És agraït anar passant pels diferents pobles on hi ha molt bon ambient: La Roca, Llanars, Camprodon (amb la gran estelada del Casal Boira Baixa al pont), Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses. Ja portem poc més de 40 km i aquí sí que fem una bona parada per sopar una mica. Seiem 10 minuts, mengem un bon plat de pasta amb tranquilitat, substituim les ulleres de sol pel frontal i fem els 10 km ben plans del carrilet fins a Ripoll.
Hi hem arribat amb 5 hores i mitja i tenim només 5 corredors davant nostre! La idea de quedar força endavant fa il·lusió però a aquestes alçades l'objectiu continua sent acabar. Aquí se'ns ajunta en Joan, que fa estona que ens seguia de prop i tots 4 ens endinsem en la foscor de la nit.
Fem alguns camins i tot d'una ens adonem que fa estona que no veiem cintes, seguiem un GR i pensàvem que anàvem bé però arribem a una casa de pagès on ens diuen que si seguim així anirem a parar de nou a Ripoll! Una mica de nervis, un parell de trucades fins que reculant, al cap de mitja hora recuperem de nou el camí. Una vegada el trobem ens adonem que estava molt ben senyalitzat i que la culpa ha set nostre per no fixar-nos-hi bé...
No hi ha temps per lamentacions, ens tornem a posar per feina i avancem algun corredor que ens ha passat mentre hem estat perduts. Superem algunes pujades i baixades tècniques, resseguim alguns gorgs fins arribar a la Farga de Bebié. A aquest punt i durant una bona estona m'adono que m'ho estic passant realment bé, no em costa aguantar el ritme, deixo d'estar pendent dels km que portem i dels que queden, i em trobo molt concentrat només a córrer, a gaudir del camí.
Superem el castell de Montesquiu, Sant Quirze, Borgonyà i arribem a Torelló a quarts de 4 de la nit on ens creuem amb diversos grups de gent disfressada pels carrers que celebren el Carnaval d'estiu. Dubtem de si afegir-nos a la festa però més val acabar el que hem començat. A l'avituallament atrapem el 3r corredor. Ja portem 82 km, això gairebé ho tenim fet, però tot i així encara ens queden unes 3 hores de camí per davant i no val a relaxar-se ara que les forces ja justegen.
L'arribada a Manlleu és especialment emotiva ja que coincideix amb el punt on superem la línia simbòlica dels 100 km! I perquè a l'avituallament ens trobem a la meva germana i a més gent de Manlleu per la Independència que hi han fet nit. Gran tasca la dels voluntaris de tots els pobles!
Combinant caminar i córrer, ja que estem esgotats, fem el camí vora Ter fins a Roda que tantes vegades hem fet i que tant bé ens coneixem. Per travessar junts la línia de meta en 3a posició compartida! Un gran dia que finalitzem amb la certesa que la independència dels Països Catalans ja és més a prop!
