Distància: 43.500 m.
Temps: 4h 55m.
Taradell.
Capalina o cangur? Fins a tres cops he obert i tancat el maleter del cotxe. Finalment em decideixo pel cangur i deixo la capalina.
Pugem a l’autocar que ens portarà al punt de sortida. M’assec a la finestra. És d'hora i encara tinc al cap que he dormit poc, em va costar agafar el son. Massa dies desitjant que arribés aquest moment. Un repte, un desig d’avançar, de conèixer el meu cos, la ment, de trepitjar territori, el nostre entorn. Tenia clar que el següent pas era la Rupit-Taradell.
L’autocar avança, a fora tot és fosc. A l'alçada de l’Esquirol la pluja es deixa entreveure. Ho confirma el murmuri de la gent. Aquest era el pronòstic i ho tenia assimilat. Les ganes, però, fèien superar qualsevol entrebanc.
Rupit.
S’encenen els llums i comencem a trepitjar l’asfalt de l’aparcament entre grans bassals. Aixeco el cap per situar-me. No reconec el punt de sortida fins que veig que la gent s’amuntega uns metres enllà.
Aprofito per anar al labavo, tapar-me bé, cordar-me i preparar-me per l’aventura.
Encenc el frontal, encara és negra nit. El camí comença dret, estret, envoltat d’arbres i ple de fang. L’única referència és el llum que m’enfoca el camí, on abans que el terra, percebo la pluja com va caient a davant la meva cara. És complicat posar el peu al lloc idoni, però intento avançar a cada pas. El camí serà llarg i no vull córrer. Començo a patir les primeres relliscades, els peus al mig de l’aigua, és un moment íntim, on tot depèn de tu. Ningú més aprecia el que et passa, encara que la gent està a un metre de tu. Això dóna confiança. No fa fred i començo a suar. He sortit massa abrigada, i amb l’esforç s’ha fet notar.
Finalment arribem a dalt i deixem el bosc enrere.
Ha començat a clarejar. El paisatge se m'emporta les paraules. S'ha de viure...
Laura Generó
Ruta a Wikiloc
