Quan alguns membres del Grup Excursionista de Manlleu (GEM) ens van proposar anar a buscar la flama del Canigó al cim d'aquesta emblemàtica muntanya del nostre país i portar-la fins a Manlleu corrent per relleus, la idea ens va sembla molt original. Això no obstant poc ens pensàvem que fer una ruta com aquesta seria tan gratificant.
Es podria ben dir que vam anar contracorrent tot el dia, i en cap cas això és una cosa negativa a destacar. El dimecres 22 de juny al vespre vam fer l'ascens al cim des de Cortalets una mica més tard que la gran majoria de gent, cosa que ens va fer perdre l'encesa de la foguera però que en canvi ens va regalar una impressionant vista del camí del Canigó amb centenars de llums provinents de frontals i petits focs que baixaven resseguint tot el camí de la muntanya ja en la foscor de la nit.
Un cop d'alt, vam coincidir amb bones amistats que també havien pujat per la diada i vam encendre amb el foc de la foguera els dos "quinquers" que portaríem fins a Manlleu. Especialment emotiu i emocionant va ser el moment de cantar el "Torna, Torna Serrallonga" al costat del foc i amb els trons de fons que cada vegada eren més amenaçadors.
Tres companys del grup van baixar per Marialles per avançar kms i la resta vam desfer el camí a Cortalets amb l'objectiu d'anar-los a rebre amb la furgoneta uns quants kms més avall. La boira, els trons i la pluja freda ens van fer afanyar tot i que no vam poder evitar quedar ben amarats.
Trobar els companys que havien avançat amb el foc va ser molt més llarg del que prevèiem i no va ser fins a trenc d'alba que tots ens vam tornar a retrobar. Uns quants kms prop de Prats de Molló van aparèixer completament xops pels ruixats que havia fet durant la nit!
A partir d'aquí tot va anar com una seda, i amb torns d'una hora al principi i d'estones més curtes al final, d'un en un o en petits grups corrent, els pobles es van anar succeint ràpidament: primer Prats de Molló i després de la llarga carretera que passa per coll d'Ares, Molló. On vam fer un reconfortant esmorzar. Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Montesquiu i Sant Quirze.
A Bajalou, com que havíem avançat molt més ràpid del previst, ens vam entaular i després d'un bon dinar de paella (un clàssic dels dijous) va tocar una merescuda migdiada ja que encara no havíem aclucat els ulls.
Especialment bonic va ser el camí de Torelló a Manlleu, on amb tota la calma del món vam anar avançant corrent pel voral de la carretera mentre els conductors que veien que portàvem la flama ens encoratjaven fent sonar els clàxons dels seus vehicles. Vam fer uns últims revolts i varem entrar a Manlleu!
La Flama ja havia arribat per celebrar el Sant Joan, la Diada Nacional del Països Catalans. Ho havíem aconseguit!
